Si tens temps lliure, no pensis massa

Uns mesos després d’aquell neguit per no trobar una feina, sembla que les coses comencen a millorar. No vull optimitzar al màxim aquesta nova situació, però mentiria si digués que no estic millor que l’últim cop que us vaig escriure. Moltes coses han passat durant aquest mesos, quan no tens feina passa gairebé el mateix al teu voltant però acostumes a donar-hi més importància a allò més insignificant. M’explico. Quan la teva vida està plena d’activitats obligatòries -llevar-se per anar a la facultat, treballar 8 hores al dia, per exemple-, deixem irremediablement de banda les qüestions personals. Ara bé, quan aquestes obligacions disminueixen els problemes més “psicosentimentals” guanyen terreny perillosament: No és el mateix platejar-te els pros i contres d’una nova relació amorosa quan tens tot el dia per pensar-hi que fer-ho quan intentes desfogar-te amb algú fent un cafè de 5 minuts; No és el mateix esperar una trucada mentre estudies o t’emprenyes amb el teu cap que quedar-te durant hores mirant la pantalla del mòbil; No interpretes de la mateixa manera les quatre paraules que la parella t’ha dedicat mentre arribes tard a una reunió que fer-ho mentre veus passejar el núvols. Per tant entre les moltes coses que he fet aquest temps d’esbarjo forçat ha estat pensar massa i actuar poc, per mandra, per no perdre l’hàbit a no fer res. He dedicat massa temps a la cafeïna reflexiva i massa poc a l’oci de profit. No dic que hagi desaprofitat el temps però si que n’he dedicat massa a fer-me passar per psicòleg de relacions i autodiagnosticar-me. Des d’aquí, doncs, animo a tots aquells/es que ara disposeu de molt temps lliure a que no penseu gens en buscar la lògica als sentiments d’uns i altres, aprofiteu les hores fent altres coses. Per malpensar de ximpleries ja hi haurà temps...