El Papa va arribar a Barcelona, va donar unes voltes a tota pastilla per l’Eixample, va dedicar la Sagrada Família i se’n va anar. Parlant 4 paraules en català, sent força esquerp, distant amb la gent i deixant que les monges només apareguessin per netejar una taula plena de vi. La visita de Benet XVII a la nostra ciutat no ha deixat indiferent a ningú, a creients, no creients i a la Barcelona que l’esperava i a la que no. Desenganyem-nos però aquests dies no s’ha parlat de fe, s’ha parlat de la jerarquia de l’església, de la institució caduca i del paper d’uns i altres en ple segle XXI. El Papa va convèncer a molts dels que van saludar-lo i aclamar-lo des del carrer però va empipar a aquells que veiem que l’església va per lliure, segueix allunyada, i aquells que considerem que la misogínia segueix present. Va defensar la família tradicional -que algú m’expliqui què és perquè encara no ho entenc- i va treure pit per la “vida” – no m’agrada que alguns s’omplin la boca amb la paraula “vida” i després condemnin determinades formes de viure-la-.
La visiteta del pontífex va servir per una cosa, això sí: per ensenyar la Sagrada Família al món, per demostrar que un monument universal i únic neix i creix a Barcelona i per demostrar que la idea d’un geni com Gaudí és una meravella sense complexes i feta amb esforç i temps, massa potser. Però tot plegat ha valgut la pena? La publicitat de la ciutat ha estat indiscutible, ha arribat a 100 milions de persones, però el rebombori previ a la seva visita crec que ha estat excessiu. Respecto i molt els discursos que defenses la fe, catòlica, apostòlica i romana perquè cadascú és lliure de creure amb un, cap o diversos Déus, però no m’agraden els discursos tradicionalistes que intenten imposar com a veritat absoluta de tot. Hem de passar d’imposicions arcaiques que es defenen justificant que són creients d’un Déu que, de fet, no sabem si estaria d’acord amb tot aquest panorama ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario