Durant aquest mes d’octubre TV3, la teva, la nostra, la de tots, ha estat la cadena més vista a Catalunya. És curiós veure com, davant l’oferta variada i peculiar que hi ha actualment, una tele pública d’una comunitat autònoma és la més vista pels seus habitants. Les cadenes públiques, i més encara amb publicitat ja no interessen a ningú. O això com a mínim passa a altres comunitats de les Espanyes com Madrid, Valencia, País Basc o Galícia, per exemple. Però sembla que els catalans també som diferents, sembla que guanyen els TN per davant dels Informativos del Piqueras o del Prats, que ens agrada més veure Ventdelplà que House o més Crackòvia i menys Felipe y Letizia. TV3, tot i això, té una audiència massa envellida. No ens enganyem però la majoria de joves catalans quan arriben a casa no miren el Bocamoll i el Divendres, no.
Com a referent informatiu i com a cadena anti premsa rosa TV3 és una de les millors, ho és i per això paguem, perquè ho sigui. Però com a televisió que arrisca pels nous formats, que intenta experimentar amb noves produccions, “la nostra” es queda enrere i va tard. No podem veure tota la vida els mateixos actors a totes les sèries, no podem escoltar els mateixos presentadors tots els matins i fer que TV3 sembli una televisió territorial i no la televisió d’un país que va canviant i que és plural. Qui no arrisca, no s’equivoca, qui no s’equivoca no sap què és el que no agrada i no saber-ho és no saber què li agrada realment al públic. Jo amb quedo amb TV3 perquè és la meva però li haig de ser infidel amb moltes altres. I és que potser el panorama televisiu és massa promiscu i jo busco massa varietat...
3 comentarios:
Home, jo crec que TV3 també aposta per nous formats, encara que no siguin tan "Tomateros"... Potser sí que és cert que hi ha hagut molts programes nous que han fet que s'apropen massa al docu-show, però no crec que sigui una cadena amb una audiència envellida.
Doncs jo crec que l'Edu té tota la raó del món. No és qüestió de ser tomateros o no, és qüestió de fer una mica de producció pròpia i donar oportunitat a nous talents. Qui no està cansat de sentir o veure al famós Peris (Pep Anton Muñoz) a anuncis, doblatges, culebrots, pel·lícules i, fins i tot, com a comentarista de les poques sèries on ell no hi participa?. He agafat al pobre Peris com a exemple pero el reutilitzament d'actors, dobladors i periodistes al nostre país és una pràctica molt comú. L'Edu parla del programa Divendres, doncs bé, on era abans en Xavi Coral i l'Espartac Peran? I si parlem del senyor Cuní, que no es desenganxa de TV3 ni amb aigua calenta? Tot i que hem de reconèixer que és un gran professional. I si fem referèncie als culebrots, aquí sí que hi ha una oligarquia considerable que, per sort, de tant en quant hi deixa accedir alguna jove promesa en el seu reialme. Així que sí, TV3, la teva, la nostra, la de tots, la de ningú, la inaccessible i la que tots paguem.
Realment TV3 no aposta GENS per la gent jove. Fa programes carrinclons que potser estaven bé als 90, però ara ja no. Bocamoll n'és l'exemple. Fa pudoreta... Que siguin innovadors. Diria que l'únic que mira la gent jove és APM, i per internet.
Publicar un comentario