Obama i Brasil

Aquest cap de setmana llarg ha passat una d’aquelles noticies que com a periodista sempre és agradable explicar. Poder dir que per primer cop una dona governarà un país és, com en el cas de Dilma Rousseff al Brasil , un fet excepcional. Sí, és trist però és així... I més encara quan al nostre país sembla que això no pugui passar en molts anys i mentrestant passi en un país com Brasil, que no fa masses anys el consideràvem com a subdesenvolupat. La prepotència dels europeus passa moltes vegades per ser cecs davant la realitat sud-americana que en moltes ocasions dona exemples d’ acceleració i renovació constant.

Sembla mentida com una cara com la de la nova presidenta brasilera pot arribar a ser el símbol del canvi d’un país que vol deixar enrere fracassos i vergonyes. Però agafar referents mediàtics no sempre surt bé. Preguntem-li al senyor Obama si creia que, dos anys després de ser nomenat president dels Estats Units, la seva credibilitat i confiança cauria estrepitosament com ho està fent. Avui dimarts es celebren les legislatives als EUA i la Michelle ja dubta si podrà o no guarnir l’arbre de Nadal de la casa Blanca aquest any. Obama cau, cau perquè la crisi l’ha empès i guanyat i perquè les cares venen molt però gairebé sempre acaben envellint. Anem fent un lífting als Obamas de torn o “el somni americà” que molts països somien es quedarà passat de moda.