Catalunya està aquests dies en boca de tots. Diumenge eleccions; repassada de CiU al Tripartit. Nova etapa. Ahir dilluns; demostració magistral del Barça al Madrid de Mourinho. Manita.
Comencem amb diumenge. Hi ha moltes lectures dels comicis, uns diuen que els independentistes han guanyat vots, altres que n’han perdut molts, uns que la dreta guanya i altres només veuen que el Tripartit ja està mort, enterrat i enfonsat. La veritat és que no tornaré a fer el resum de la nit electoral perquè hi ha politòlegs i periodistes que el poden fer millor que jo. Però vull destacar 3 fets que crec que són importants. Els independentistes han tingut més oportunitats que mai de votar partits sobiranistes i finalment la voluntat no s’ha traslladat al Parlament: prioritzem la sortida de la crisi als referèndums? El partit considerat com anticatalà, el PP, ha fet els seus millors resultats: guanyen pel bilingüisme i el discurs contra la immigració o per les seves propostes de dretes anticrisi? I tercer, la gent vota i vota més: són vots per liquidar d’una vegada per totes el Tripartit i donar l’oportunitat, ara sí, a Convergència o perquè la gent vol provar les mesures econòmiques del senyor Mas? Jo crec que la majoria de gent no ha votat a esquerres o a dretes, sinó que ha apostat per la proposta més global i estèticament més potent per poder afrontar la recessió d’una manera més efectiva i eficaç. Adéu Montilla, hola Laporta, felicitats Camacho, ho sento Esquerra, ànims Herrera, compte Rivera i som-hi Mas.
I ara toca parlar del futbol i del bo. El bany culé de dilluns al Madrid va ser monumental. L’únic antídot que, per ara, sembla el més efectiu contra la crisi és el Barça. Títols, espectacle i bon joc, vibrant! Els de Pep Guardiola fan un futbol que jo no havia vist mai. No toquen la pilota, la acaricien i la mimen. No fan gols, fan exhibicions. Els jugadors són 11 però semblen 1. I les jugades són tècnicament perfectes i estèticament sublims. Vaja, un orgasme, com deia Xavi. Els culer som patidors -ahir fins el cinquè no respiràvem tranquils-, però també se’ns cau la llagrimeta quan els de la cantera marquen i ens encanta que els de Madrid lloïn el nostre equip. Ahir a la nit, rècord del "Punto Pelota" d’Intereconomia. Ens agrada la marxa, clar que sí! Com va dir Guardiola després del clàssic “deixem que el temps digui qui som” però Pep ara ja et dic gràcies, gràcies, gràcies, gràcies i gràcies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario